Ja us podeu descarregar el treball de Martí Graells i Roca sobre les tortugues mediterrànies Les tortugues Testudo hermanni hermanni. Estratègies per afavorir-ne la supervivència.
Descàrregues des d’aquí: http://bit.ly/tortuguesTHH.
El mes passat, la Generalitat de Catalunya ha alliberat 210 exemplars de tortuga mediterrània al Parc Natural de la Serra de Montsant des de l’any 2005. L’objectiu és aconseguir una població viable de tortuga Testudo hermanni hermanni al Parc. Avui dia ja són més de 3.000 les tortugues les que s’hi han reintroduït.
El Departament de Territori i Sostenibilitat, juntament amb el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), du a terme aquest programa de reintroducció. També compta amb el suport de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, a través del centre de recuperació de fauna salvatge del GOB Menorca, que cedeix part dels exemplars alliberats. L’any 2005 ja se’n van alliberar 2.800 exemplars. Totes han estat marcades amb un codi de senyals a la closca, que les identifica individualment. També se les ha fotografiades dorsalment i ventralment, com a un complement a la identificació. Els dibuixos i taques de la closca són úniques en cada individus i no s’alteren ni en la seva fase adulta.
La tortuga mediterrània, té una de les distribucions geogràfiques més reduïdes d’Europa Occidental. Catalunya, juntament amb el País Valencià, són els únics territoris de la península Ibèrica que compten amb poblacions, focalitzades en sis espais naturals protegits: el Parc Natural de Garraf, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Paratge Natural de l’Albera, El Parc Natural de la Serra d’Irta, la Serra de Llaberia, i el Parc Natural de Montsant.
L’espècie està greument amenaçada d’extinció a causa de la destrucció del seu hàbitat (incendis forestals) i la captura per ser distribuïdes il·legalment al mercat de mascotes. El seu futur a Catalunya passa per la conservació de l´única població natural present al Paratge Natural de l’Albera i per potenciar la creació de noves poblacions dins l’àrea de distribució històrica i potencial de l’espècie amb la intenció d’estabilitzar una conjunt d’espais que li serveixin de refugi.
Com que properament em traslladaré a viure per a un any als Estats Units per fer-hi el curs equivalent a segon de batxillerat, aquest mateix divendres vaig lliurar el treball de recerca (TR).
I aquesta setmana el presentaré davant el tribunal. Espero estar a l’alçada de la gran inversió d’hores en forma de coneixement, pràctiques i estudi que hi he invertit.
En aquest post publico la presentació que he preparat per exposar-lo davant el tribunal. Així mateix, tal com he comentat en el post anterior, he publicat tot el TR als meus comptes d’Issuu i d’Slideshare.
Espero que us agradi a vosaltres també 😉
Hem publicat el treball de recerca (TR) Les tortugues Testudo hermanni hermanni. Estratègies per afavorir-ne la supervivència a dos coneguts portals web per a publicacions, com són Issuu i Slideshare:
Al llarg de l’elaboració del treball de recerca (TR), han tingut lloc diversos fets rellevants, alguns dels quals ja hem anat explicant en aquest blog.
Però, de totes, l’anècdota més curiosa va passar quan la tortuga femella adulta havia de fer una posta que no acabava d’arribar. Les previsions eren que s’havia d’esdevenir al llarg del mes de maig i que, per observar-ho, s’havia de produir un canvi de pes considerable d’un dia per l’altre. Passaven els dies i, tot i que hi havia oscil·lacions de pes d’alguns grams, no teníem cap evidència de la posta. Fins que, com si la tortuga volgués col·laborar al tancament del TR, va decidir fer la posta el dijous 12 de juny, cosa que vam poder comprovar amb la presa de dades: 66 grams menys just acabada l’oviposició. La data de lliurament del treball era el divendres 13 😉
A continuació tenim els 13 gràfics públics ubicats a Google Drive http://bit.ly/THHforms, corresponents a l’evolució del pes i les mides dels tres grups de tortugues estudiades al llarg del període 01.11.2013 – 08.06.2014:
Les dates comprenen una hibernació sencera (abans, durant i després) i això ens ha permès estudiar les variacions en el creixement i el pes de cada una de les 13 tortugues. Aquesta part pràctica ens ha de permetre validar la hipòtesi que hem plantejat a l’inici del treball, segons la qual el principal requisit per a la cria en captivitat de lesTestudo hermanni hermanni es focalitza en el fet que es compleixin unes pautes d’alimentació, temperatura i higiene correctes, més que no pas en la condició que aquesta cria només la pugui dur a terme un criador oficialment autoritzat per l’Administració.
Tortugues grans
Tortugues mitjanes
Tortugues petites
He obert un repositori de fotos a Flickr i un canal de vídeos a Youtube específicament per a tot el material gràfic (fotos, gràfics i vídeos) del treball de recerca sobre les tortugues mediterrànies que estic elaborant a l’Escola Pia de Sabadell durant el període 2n semestre 2013 – 1r semestre 2014..
Aquest és un dels 13 formularis que he elaborat per a la recollida de dades del treball de camp fet amb 13 tortugues Testudo hermanni hermanni, en el treball de recerca de 1r de batxillerat de l’Escola Pia de Sabadell. Són resultants dels mesuraments periòdics (pes, llargada, amplada i alçada) de les 8 tortugues hermanni hermanni. Des del telèfon mòbil he anat informant les dades de pes i de mides de les 13 tortugues sobre les quals he fet la part d’experimentació. La versió mòbil dels formularis de Google Drive m’ha permès anar enviant les dades al full de càlcul des del lloc mateix on les mesurava i agafava. Com podeu comprovar, és una clara innovació en el procediment de recollida i sistematització de la informació en el treball de camp.
Objectius
Els objectius del treball de recerca (TR) són:
La primera part del treball de recerca (punt 3 l’índex del TR) és un compendi de coneixements sobre les Testudo hermanni hermanni que considero que són imprescindibles de tenir: la identificació de l’espècie, l’anatomia, l’alimentació, el comportament, la reproducció, la longevitat, les malalties que pateixen, la distribució als Països Catalans, etc. La intenció és tenir un coneixement cultural profund sobre els trets generals d’aquesta espècie.
Metodologia
Buidatge de les obres (monografies, articles i altres treballs de recerca) més rellevants sobre la tortuga mediterrània i que es referencien al final del TR, tot cercant-hi una argumentació coherent entre els conceptes que s’hi exposen.
Metodologia
Elaborar un resum final a partir de la informació recollida en el primer objectiu i amb el seguiment d’un curs impartit per Àlex Hinojo ‘Kippelboy’ http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Kippelboy (coordinador de l’associació Amical Wikimedia, on s’agrupen els viquipedistes catalans), per poder acabar creant una entrada a la Viquipèdia.
La part més pràctica i experimental (punt 4), intenta evidenciar que una de les estratègies per afavorir la supervivència d’un animal salvatge com la tortuga mediterrània és –per contradictori que sembli– la cria en captivitat. I aquesta cria potser no hauria d’estar en mans exclusivament de les entitats col·laboradores oficials, sinó que també podria incloure altres criadors que respectin uns processos dignes de cria i manteniment garantint-ne els estàndards (les adequades condicions d’alimentació, temperatura i higiene dels animals). Aquesta ha estat la hipòtesi del treball.
Metodologia
D’una banda, treball de camp amb una població de 13 exemplars de tortuga mediterrània de diferents edats: petites (una hibernació), mitjanes (dues hibernacions) i grans (més de cinc anys). D’altra banda, aplicació de recursos tecnològics, com el blog Testudo hermanni hermanni https://testudohermanni.wordpress.com per explicar moments significatius en l’elaboració del TR, que, com que tenen un caire més procedimental i de vegades anecdòtic, no els hem inclòs totalment en el treball. Així mateix, els formularis en línia de Google Drive http://bit.ly/THHforms, per a la introducció de les de dades periòdiques (registres i mesurament periòdic de les magnituds dels exemplars de tortuga amb què es fa el treball de camp). En aquest sentit, els formularis han permès introduir les dades des del lloc mateix on es feien els mesuraments, gràcies a la disponibilitat de la corresponent aplicació mòbil.
Metodologia
A partir de l’anàlisi de fonts, del coneixement dels experts (i organitzacions) i del treball experimental dut a terme, elaboració de les mesures o accions que es proposen. També n’afegim de pròpies a partir del coneixement d’altres factors afavoridors (coneixement del territori, per exemple). Al mateix temps, hem comprovat que hi ha estudis d’especialitat que complementen aquest treball i que, ben segur, tots plegats es milloraran amb d’altres que sorgiran en aquesta matèria.
Metodologia
Entrevistes a persones i organismes encarregats de la protecció i recuperació de les tortugues terrestres a Catalunya:
Per a l’assoliment dels quatre objectius esmentats, també s’apliquen altres recursos comuns:
– Youtube www.youtube.com/martigraells
– Flickr http://www.flickr.com/martigraells
– Slideshare www.slideshare.net/martigraells
– Issuu www.issuu.com/martigraells
Hipòtesi
Ens plantegem la hipòtesi següent: el principal requisit per a la cria en captivitat de les Testudo hermanni hermanni es focalitza en el fet que es compleixin unes pautes d’alimentació, temperatura i higiene correctes, més que no pas en la condició que aquesta cria només la pugui dur a terme un criador oficialment autoritzat per l’Administració.
Així, doncs, a més d’elaborar i difondre un corpus general i complet de la tortuga mediterrània Testudo hermanni hermanni, l’experimentació per a la validació d’aquesta hipòtesi ens ajudarà a valorar més empíricament la cria en captivitat de les tortugues i a ampliar-ne les mesures per a la seva conservació i supervivència.
Índex
Introducció
1. Objectius, hipòtesi i metodologia del treball
2. Informació sobre les tortugues terrestres mediterrànies.
2.1 La Testudo hermanni hermanni, una subespècie de tortuga mediterrània
2.2 Les Testudo hermanni hermanni als Països Catalans
2.2.1 Tortugues des de la prehistòria
2.2.2 Hàbitat i factors d’amenaça
2.2.3 Distribució i demografia
2.2.4 Legislació
2.2.5 Cria en captivitat autoritzada
3. Experimentació. Mesurament i registre de dades
4. Entrevistes a experts
5. Mesures per a la protecció i conservació de les Testudo hermanni hermanni
6. Conclusions
7. Llista de referències bibliogràfiques
8. Annexos. Documentació
Aquest és el treball de recerca (TDR) que estic fent com a alumne de 1r de batxillerat de l’Escola Pia de Sabadell al llarg d’aquest any 2014, per presentar-lo el mes de juny, ja que el curs acadèmic següent el faré fora (Estats Units).
Introducció
Fa 200 milions d’anys –en l’època dels dinosaures– les tortugues ja habitaven la Terra. Com la resta d’animals amb qui s’emparenta, la tortuga mediterrània és, doncs, una animal que és una joia de la natura.
Es tracta d’un animal que hauria de viure en el seu entorn feréstec natural. Però, pel seu caràcter dòcil i a la vegada independent, pateix l’interès de la societat per domesticar-la. Això n’ha afavorit el tràfic il·legal al llarg del darrer segle XX. En els darrers decennis, per sort, la subespècie de tortuga mediterrània autòctona de l’àmbit dels Països Catalans, la Testudo hermanni hermanni, està protegida per diverses normes legals i programes. I algunes de les mesures que s’hi estableixen, com ara la cria en captivitat, es mostren reeixides a l’hora de garantir-ne la supervivència, davant la desaparició progressiva dels seus hàbitats naturals.
Certament totes aquestes circumstàncies tenen a veure amb les raons per les quals fa temps que vaig decidir escollir la tortuga mediterrània com a objecte del meu treball de recerca de batxillerat. A més a casa, des que era petit, havia sentit dir que els avis paterns tenien una tortuga de les del cap de serp –és a dir una Testudo hermanni hermanni – per distingir-la segurament de les altres que també hi solien haver a les eixides (patis i jardins) de les cases de Sabadell, que eren tortugues morisques, principalment.
Aquells records vagues d’infantesa es van convertir en interès i ganes de conèixer més d’aquells animals. Amb el temps vaig descobrir que aquella mena de tortugues havia poblat alguns indrets de Catalunya. I també que havia viscut des de temps ancestrals a les illes Balears i que encara avui dia s’hi passejava en absoluta llibertat, tal com vaig comprovar no fa gaire anys en el recorregut en bicicleta que vam fer amb l’Esplai La Teranyina de Sabadell per l’illa de Menorca.
I finalment va arribar la que seria la causa principal. En els darrers mesos, he tingut l’oportunitat d’experimentar directament en la cura, el manteniment i la cria de quinze individus de Testudo hermanni hermanni. L’ocasió era única. Conèixer a fons les condicions que envolten aquests animals en l’àmbit dels Països Catalans (hàbitat, alimentació, malalties, legislació, programes i requisits per a la cria, centres oficials per a la reintroducció) i al mateix temps poder formular el procés d’experimentació que plantejaria per al treball de recerca.
Gràcies a tot això, he pogut bastir un treball de recerca que, amb el guiatge de la persona que m’ha tutorat i dels experts que m’han assessorat, recull en una sola obra: informació essencial procedent de moltes fonts, experimentació, nou material gràfic i audiovisual i la proposta d’un seguit d’accions per a la supervivència de la tortuga mediterrània.
Espero que aquest treball de recerca ajudi a conèixer millor aquests animals autòctons del nostre país que van estar a punt de desaparèixer i que contribueixi a millorar la cura i la reproducció de les tortugues, precisament per garantir-ne la supervivència en els seus hàbitats situats tan a prop nostre.
Tots els continguts del treball de recerca (textos, fotos i vídeos) s’han elaborat expressament amb la intenció que puguin ser reutilitzats lliurement per terceres persones i organitzacions. Com a autor, estic convençut que posar a disposició de tothom aquesta feina millorarà els estudis sobre aquest tipus de quelonis. Per això, trobareu tot el treball amb una llicència Creative Commons (CC) que en permet que sigui reutilitzat sense cap limitació només citant-ne l’autoria.
Martí Graells i Roca
Sabadell, juny de 2014
Testudo hermanni hermanni 